Luis Bisbe Alberto Peral / Galería Alegria

Sebas, com vas conèixer al Luís i a l’Alberto?

Sebastián Vaig conèixer primer a l’Alberto muntant una de les seves exposicions a la Galeria Alejandro Sales. En aquells dies, hi treballava ajudant en els muntatges, portant el magatzem… Al Luis suposo que el coneixeria una mica més tard, en algun bar del Raval, alguna nit.
Luis Teníem amics comuns. Tu eres amic del Daniel Steegmann.
Sebastián Exacte!

SSC
I, Alberto, Luis, vosaltres us coneixeu des de fa més temps?

Alberto No gaire més. Vaig arribar a Barcelona el 1994. Van ser els anys d’establir-me aquí, de conèixer gent… I la veritat és que no sé a qui vaig conèixer abans, si al Sebas o al Luis. Sebas va tenir un període d’artista, fins i tot va arribar a exposar en Halfhouse. I temps després, va iniciar el projecte de la Galeria Alegria.
Luis Anàvem a totes les inauguracions de la galeria, a part d’un espai d’art era un punt de trobada. Amb l’Alberto ens vam conèixer muntant l’exposició del Pérez Siquier. Era molt freqüent, en aquesta època, treballar en una empresa de muntatge d’exposicions per a tenir una mica de diners.
Alberto L’elecció de fer junts, com en aquest cas, el projecte a la galeria, es dona perquè hi ha una amistat. El punt de partida d’aquesta conversa és molt adequat, perquè som més amics que una altra cosa. És la primera vegada que succeeix que estem els tres en un mateix projecte artístic, però abans hem estat vinculats a altres nivells: emocional, anímic… La nostra generació ens ajuntem durant aquells anys amb una altra més jove, amb Dionis (Escorsa) i Dani (Daniel Steegman), entre d’altres.
Sebastián Recordo que quan l’Alberto va obrir Halfhouse, a la setmana em vaig posar a cercar l’espai més econòmic de Barcelona per a obrir jo també una galeria. I vaig trobar un lloc amb moltíssim encant. Després de signar el contracte, a la primera persona que vaig telefonar va ser a l’Alberto per a explicar-l’hi. Halfhouse em va impulsar a fer aquest pas. En aquesta època també estava començant ethall… Va ser un període molt divertit i molt prolífic.

SSC Alberto, el fet de ser artista i a part gestionar un projecte com Halfhouse, que ha significat tant per a la comunitat artística a Barcelona, et dona una perspectiva diferent del teu propi treball, veritat?

Alberto Em dona una perspectiva com a artista i, alhora, em permet viure en directe altres projectes. Absorbeixes tota aquesta experiència i aquesta convivència amb l’artista. Al final, és el més interessant. M’enriqueix molt tenir aquesta relació amb els projectes i veure com un artista resol una exposició, tot això, per a mi, és un creixement com a persona i com a artista. Com tot en aquesta mena de projectes, comporta molta burocràcia, però la riquesa d’estar en aquesta experiència m’ha forjat com a artista. Succeeix que, per exemple, com el Sebas, hem estat abans artistes que galeristes o programadors d’espais independents. Per a mi, és molt important perquè hi ha un enteniment, una confiança, una manera de fer les preguntes… diferent. I això és altament enriquidor per a l’art. Ara, amb el projecte per al BGW a la Galeria Alegria, està succeint alguna cosa semblant a aquest ambient que hi ha a Halfhouse, d’amistat, de comprendre’s, de saber-se i de confiar. Anar a fons, menys en el que no es pugui.

SSC
Sebas, entenc que la relació amb la resta d’artistes de la galeria és diferent.

Sebastián Amb l’Alberto i el Luis tinc més confiança que amb altres artistes. Però, de totes maneres, confio en la gent. Moltes vegades he fet exposicions d’artistes que no he pogut veure l’obra en directe fins al moment en què arriba a la galeria i la desembalo. Amb ells és una exposició molt diferent de les quals fem normalment. Els hem donat la possibilitat de fer absolutament el que vulguin. De fet, els hem donat les claus de la galeria i han estat en l’espai treballant durant setmanes.

SSC Els has donat carta blanca

Sebastián Si! Dona molt sentit al treball que fem poder tenir aquest tipus de processos diferents als habituals. Anar al límit, aprofundir i jugar amb l’espai.

SSC És la primera vegada que col·laboreu junts, Alberto i Luis?

Alberto Crec que és la primera vegada; o, per descomptat, mai tan directament. Potser hem coincidit en alguna col·lectiva o a Halfhouse. En aquestes situacions t’adones que tan important és l’art, com generar un bon entorn perquè la creativitat funcioni. És a dir, una situació en què en Sebas ens deixa la galeria i confia en nosaltres i a veure què passa. Aquests espais de llibertat és on poden succeir les coses, on se’t permet d’estar i provar. Tot el procés ha estat enriquidor. Hi ha hagut molta comunicació, i molt deteniment… també és important deixar-se permear per la lectura que uns altres fan. Això és el més màgic. Fa un temps em va passar: vaig fer una exposició amb un amic nostre, Serafín Rodríguez, i vaig sentir que mai havia après tant en tan poc temps. I ara, he tingut una altra vegada aquesta mateixa sensació.
Luis Ha estat un procés creatiu molt simbiòtic, però, cadascun presenta les seves pròpies coses. En el resultat final hi ha un respecte i una consciència clara de la individualitat de cadascun, però alhora, també, un diàleg. Per a aconseguir una cosa així, cal estar disposat a relaxar l’ego, per al bé de l’exposició.

SSC
Podeu avançar-nos què presentareu?

Alberto És una exposició que reflectirà que hem estat allà. És a dir, no sols hi ha hagut una relació entre el Luis i jo, sinó que hi ha hagut una relació amb un espai, que a més té molt caràcter. Per això hem estat tant de temps convivint en ell, per a prendre-li la mesura. Igual, al final, hi havia dies que no fèiem res, però ser allí era necessari. Ens hem donat molt de temps, hem seguit altres criteris fora dels que habitualment compartim en el món empresarial, diguem, o laboral.

SSC
Prendre’s un temps d’exploració, d’esbarjo, sense pressa, no és l’habitual… Per acabar sempre fem una pregunta que s’ha de contestar breument, gairebé sense pensar: Què és allò que fa que les relacions entre galerista i artista perdurin?

Sebastián Encara que sigui una relació professional ha d’haver-hi alguna cosa més que això. O jo és com així ho entenc. I perquè succeeixi ha d’haver-hi confiança, un compromís i remar junts. Remar junts perquè estem en la mateixa barca.
Alberto També ho veig així. Si a la relació professional li sumes l’afecte i l’amistat, fa que surtin coses més interessants. Però sobretot ha d’haver-hi respecte i confiança.
Luis Plenament d’acord amb Alberto, en què la confiança i el respecte són imprescindibles. Com en qualsevol altra relació que vulgui evitar l’estancament, s’ha d’estimular el creixement i l’aprenentatge mutus.