Des de Site-Specific Conversation ha iniciat una col·laboració amb Barcelona Gallery Weekend 2022 per oferir una sèrie de converses que anirem publicant setmanalment al llarg de l’estiu.

La proposta pren com a punt de partida la novel·la de Lucy Lippard I see / You mean (Jo veig / Tu signifiques, 1979), i s’apropia del títol per parlar de pràctiques, projectes, dinàmiques de treball i afinitats electives entre artistes i galeristes. En aquest exercici d’escriptura, Lippard cau en el fet que se sentia avergonyida de ser dona. Un sentiment que han experimentat moltes altres dones, abans i després d’ella. Per això, en aquesta edició de BGW, hem volgut seleccionar vuit galeries programades per dones. Al llarg d’aquesta sèrie de converses, parlarem amb artistes i galeristes, i ens centrarem en les relacions que es generen en un àmbit on, molt sovint, la part creativa i la part afectiva es barregen.

En aquest sisè lliurament conversem amb la parella d’artistes formada per Varvara Guljajeva i Mar Canet, que comparteixen vida i projecte artístic des que en 2009 van decidir començar a treballar junts. Isabel Lázaro, d’Alalimón, ens parla de com a la seva vinculació gairebé familiar, es va unir Rebeca Méndez, l’altra part d’Alalimón, per tal d’unir forces i experiències des que el 2019 van iniciar la seva aventura en comú. Dels seus periples de residència artística en residència, de processos tecnològics en els quals impliquen intel·ligència artificial, robots i noves tecnologies, però també de la profunditat de les relacions i de com tots aquests diferents capes dialoguen entre si, parlem doncs en un breu descans robat a la preparació de les seves tres pròximes exposicions, que inauguren gairebé simultàniament al seu projecte a Alalimón durant el Barcelona Gallery Weekend.

Sempre comencem aquesta sèrie d’entrevistes amb una pregunta molt bàsica per a situar-nos…Volem saber com sorgeix la vostra relació professional. Com i quan va començar la vostra relació? Isabel / La nostra relació va començar fa temps. És una relació que ha anat evolucionant del professional al personal. M’agrada pensar que som com una petita família. El primer contacte va ser quan treballava al Museu de Mollet, coordinant una publicació en la qual vaig coincidir amb Mar. Més endavant, quan vaig decidir crear el meu propi projecte va ser amb ells. Es tractava d’una agència de projectes comissariats per a fer en altres llocs. Aquest projecte va anar mutant fins finalment obrir un espai propi, amb el seu elenc d’autors. Varvara i Mar també són per tant  part del germen del qual després va sorgir Alalimón en 2019, juntament amb la Rebeca Méndez, i del qual van formar part també des del principi. Per a mi, Mar i Varvara havien d’estar amb nosaltres i Rebeca ho va veure clar perquè tenen una forma molt diferent de treballar. Són parella i treballen junts, per la qual cosa la seva manera de treballar és molt diferent de la d’altres artistes que treballen en solitari. Mar / Recordo amb molt d’afecte quan ens vam conèixer arran d’aquesta publicació que comenta la Isabel. Després, el primer projecte que vam fer junts va ser per a la fira JUSTMAD, Madrid. Ens van donar també una residència en aquesta ciutat. Nosaltres som dos, i tenim una filla. Ens dividim el treball i els viatges. Per exemple, ara jo us parlo des d’Eslovènia on estem realitzant una residència a la ciutat de Trbovlje, una antiga ciutat minera. En una de les indústries que van quedar abandonades uns emprenedors van fer una empresa de tecnologia DDSoft. En l’equip tenen a una persona, doctorada en robòtica, que porta un centre de robots. Estem treballant en un projecte amb un robot que busca l’agulla en el paller i que presentarem aquí en un festival, al setembre, just després del Barcelona Gallery Weekend. En el vostre cas a més de treballar com a duo artístic, sou parella. Com us vau conèixer? La vostra relació professional va començar abans o després de la laboral? Varvara / Varem començar primer com a parella. Érem molt joves i estàvem molt il·lusionats amb l’art… En les nostres estones lliures sempre parlàvem d’art, dels projectes de cadascun, d’idees. Sempre ens hem ajudat l’un a l’altre i ha estat molt natural que comencéssim a treballar junts. La nostra primera obra va ser el 2009, amb la que vam guanyar un premi. Cada any hem anat a més fins que ens vam decidir dedicar-nos per complet a l’art en 2011. Començant un llarg període de residències artístiques. Mar / Vam fer 13 residències seguides en 3 anys, sense parar de viatjar. Varvara / Jo tenia 25 anys, Mar una mica més. Vaig sentir que era el moment de fer-ho; era ara o mai. Va ser una experiència molt enriquidora, per tots els contactes que es fan que són molt intensos. I treballar com a parella: un anima a l’altre quan hi ha baixades, i això és el més important. Quan hi ha massa projectes, el treball es divideix. Per exemple, quan inaugurem la nostra pròxima exposició a Alalimón, a Barcelona, tindrem altres dues exposicions individuals alhora en Mälmo i una altra en Ronneby. Isabel, en relació al que explicaves que ells dos van estar molt implicats en l’obertura de la teva primera galeria, voldríem saber si també van col·laborar en la selecció d’altres artistes o en el programa de la galeria. Isabel / No, més que res em van donar la força per a empoderar-me i animar-me a obrir un espai pel meu compte. Em van ajudar a prendre consciència dels primers passos i a que el projecte tingués solidesa. També a marcar-me uns límits. Quan vam fer el primer projecte amb Alalimón, que va ser aquest projecte per a JUSTMAD, els artistes van conèixer  a la resta d’artistes que no coneixien perquè eren els que aportava Rebeca al nou projecte. Aquestes petites trobades per a crear vincles m’agraden. A través de la sintonia que es genera entre ells, pots percebre que, tot i que entre els diferents artistes de la galeria puguin tenir obres dispars, hi ha una línia de treball i una sensibilitat comuna. Treballem amb autors de carrera mitjana o incipient i tinc molt present que pot ser que un dia em diguin que ja no poden treballar amb nosaltres. M’encantaria que un dia em diguin que han signat un contracte amb exclusivitat amb una super-mega galeria de Nova York. Això arribarà. Voldrà dir que jo també he fet bé el meu treball. Ens agradaria que ens expliquéssiu què és el que presentareu en la vostra pròxima exposició a Barcelona, coincidint amb Barcelona Gallery Weekend 2022. Podeu donar-nos-en alguna pista? Mar / Es tracta d’un projecte que hem estat realitzant en part a una residència a Bilbao, Espacio Open, a l’antiga fàbrica de Artiach. Nerea i Karim van muntar una impressora de ceràmica ja fa un temps. Allà hem produït unes peces de ceràmica, material amb el qual no havíem treballat mai abans. Treballem molt sobre la transició, sobre el pas, del digital a l’analògic. Fa temps que ens interessen els processos amb intel·ligència artificial. Hem estat modelant amb text i intel·ligència artificial realitzant ceràmica tradicional però que s’imprimeix amb una impressora 3D. En ser fang, a vegades succeïa que un copa realitzada la impressió, amb la ceràmica acabada de fer, la forma s’enfondrava. Parlant de sostenibilitat, el que té de bo el fang és que és un material que es pot aprofitar. Varvara / L’exposició es diu Psychedelics trips. Crec que és com un resum per a nosaltres dels processos creatius amb IA com a eina artística. Avui es parla molt de creativitat autònoma i de co-creativitat entre humans i AI, o algorismes. Cada eina té els seus límits i al final t’adones que el que importa és el concepte artístic. En aquest projecte hem començat a treballar amb grups d’imatges que agafem d’internet per a crear noves imatges. Postcard landscapes from Lanzarote va ser el primer projecte en aquesta línia. Aquesta nova línia que està basada en la imatge es presenta per primera vegada en aquesta ocasió. Nosaltres hem començat a crear alguna cosa que no havíem imaginat abans. Clarament, experimentem amb les eines i anem guiant tot segons el nostre concepte, però un projecte ens porta a un altre i mai sabem on arribarem. L’estètica d’aquest projecte, per exemple, no l’hem pogut preveure. Això ens ha portat a entrar en contacte amb una comissària sueca, que ens va convidar a treballar amb una empresa local que imprimeix amb plàstic reciclat en un robot industrial. Estem creant el nostre propi model que pot crear forma o modificar-la a través de paraules. En l’exposició es veu d’una banda la creació digital, la nostra conversa amb els models intel·ligents i, d’altra banda, és com entrar en una conversa material i física amb els límits propis on el món corregeix i canvia moltes coses. Tot aquest procés ha estat veritablement molt inspirador. Els models als quals et refereixes, sobre els quals heu elaborat aquestes escultures realitzades en ceràmica que presentareu en Alalimón, estan basats en escultures antigues, veritat? Mar / Si. Ens ha impressionat que algunes persones hagin pogut identificar clarament que era una venus, per exemple. És molt curiós perquè en el procés hi ha hagut dues transformacions: una, la que realitza la intel·ligència artificial i, una altra, la que fa la impressió en si. El fang es redueix un 10% quan s’asseca, la impressió no permet ser molt perfecta, etc., així que hi ha molta variabilitat. Al final el material té vida i quan es redueix és perquè es mou. Fins que no es cou la forma de veritat no acaba. Varvara / I sobretot després està el pintat a mà. Els processos per a nosaltres també han estat molt psicodèlics!