Des de Site-Specific Conversation ha iniciat una col·laboració amb Barcelona Gallery Weekend 2022 per oferir una sèrie de converses que anirem publicant setmanalment al llarg de l’estiu.

La proposta pren com a punt de partida la novel·la de Lucy Lippard I see / You mean (Jo veig / Tu signifiques, 1979), i s’apropia del títol per parlar de pràctiques, projectes, dinàmiques de treball i afinitats electives entre artistes i galeristes. En aquest exercici d’escriptura, Lippard cau en el fet que se sentia avergonyida de ser dona. Un sentiment que han experimentat moltes altres dones, abans i després d’ella. Per això, en aquesta edició de BGW, hem volgut seleccionar vuit galeries programades per dones. Al llarg d’aquesta sèrie de converses, parlarem amb artistes i galeristes, i ens centrarem en les relacions que es generen en un àmbit on, molt sovint, la part creativa i la part afectiva es barregen.

En aquesta cinquena conversa parlem amb l’artista brasilera Vera Chaves Barcellos i el galerista Ricardo Zielinsky, també brasiler, que dirigeix juntament amb Carla Zielinsky la Galeria Zielinsky. La reposada relació d’amistat que sorgeix de l’admiració pel treball de la Vera i la seva extensa trajectòria, els ha portat a anar entrellaçant els seus camins fins a la consecució d’aquesta darrera presentació de la seva obra a Barcelona, ciutat on Vera ha estat residint per períodes des dels anys 80. La conversa ens apropa breument a un treball notori, travessat per múltiples experiències, viatges, projectes i vincles. Des d’una passió enèrgica per la creativitat i unes ganes de comunicació exuberants, ens transmeten de forma diàfana el seu posicionament davant del món.

En quin moment comenceu la vostra relació, la vostra col·laboració entre artista i galerista?

Ricardo Zeilinsky / Tant jo com la Carla, la meva sòcia i companya, coneixem el treball de la Vera des de fa molts anys, molt abans que tinguéssim la galeria. Som de la mateixa zona, del sud del Brasil, i la Vera és una de les grans representants del Brasil en l’art, amb un gran reconeixement internacional. Per a nosaltres és un orgull que sigui de la nostra mateixa zona. Vaig créixer veient obres d’ella, a museus i a galeries, i sempre hi va haver admiració. La relació professional va començar el 2019 quan vam exposar a SP-Arte, posteriorment va derivar en una relació d’amistat. Teníem un amic comú Yamandú Canosa, també artista de la galeria. La Vera va venir a visitar el nostre estand i vam estar parlant sobre l’obra d’ell. D’aquesta manera, la vam convidar a venir a Barcelona a visitar la galeria. Aleshores teniem una seu al Maresme, amb residència d’artistes. Durant aquell primer any va ser com un festeig, Vera venia a l’espai del Maresme i vam anar apropant interessos fins que la vàrem convidar a ser representada per la galeria. Des de llavors, la nostra relació ha anat evolucionant a nivell professional i d’amistat. Sempre que anem al Brasil també visitem la Fundació de Vera i anem al seu taller. A nivell professional aquest any tindrem la primera individual d’ella a Barcelona. Estem portant la seva obra a moltes de les fires que fem. La portarem a SP-Art, a Arco Lisboa, SP-Art Rotas Brasileiras aquest agost, després ARTBO Bogotà i Untitled Miami. Aquest gran desenvolupament professional fa que estiguem convivint més i, també, comporta un creixement personal de les nostres relacions.

Vera Chaves Barcellos / Ha estat un plaer treballar amb la Galeria Zielinsky. Carla i Ricardo són fantàstics. Tots dos entenen molt bé la meva feina, tenen una gran sensibilitat i això per mi és fonamental. Tinc una altra galeria a São Paulo, Galeria Superfície, també amb una bona experiència.

Ja havies tingut relació amb Catalunya anteriorment, oi, Vera?

Vera Chaves Barcellos / Tinc contacte constant. Al 86 vaig anar a Catalunya per primera vegada i encara tinc un estudi a Barcelona. Ara és la primera vegada, per la pandèmia, que no hi he anat des de fa dos anys i mig. Durant molts anys vam passar jo i Patricio, la meva parella, sis mesos a Barcelona i sis mesos al Brasil. Això va anar canviant una mica en els darrers anys, però sempre anàvem un parell de vegades a la ciutat.

Vas tenir relació amb una galeria històrica, que per a nosaltres, formades a Catalunya, és un referent: Palmadotze. Vas participar en una exposició en què vas coincidir amb Carlos Pazos, Peter Friedl, entre d’altres…

Vera Chaves Barcellos / Sí, vaig exposar en aquella ocasió una obra editada per Antonio Zuñiga.

Ricardo Zeilinsky / Algunes de les obres que hem presentat en un parell de col·lectives a Barcelona van ser d’Ediciones Originales d’Antonio Zuñiga. També l’hem portada a fires.

Vera Chaves Barcellos / És una obra més aviat feminista d’inicis dels vuitanta. Mostra les cames de dones vistes d’esquena. Totes les marques de la vida, de l’edat, són a les cames. És interessant que amb les cames t’adones del seu estatus i de moltes altres coses. És com un retrat.

També ens interessava aquest paral·lelisme entre artista i galeria pel fet de viure i treballar entre Espanya i Brasil.

Ricardo Zeilinsky / Carla i jo som brasilers i vivim a cavall entre Brasil a Porto Alegre i Barcelona fa disset anys. Aprofitem aquestes anades i vingudes per fer un pont entre Llatinoamèrica i Europa. La nostra galeria està especialitzada en artistes llatinoamericans.

Ens ha cridat l’atenció la teva participació a Nervo Óptico i de l’Espaço N.O., promogut per vuit dones artistes al voltant de formats alternatius.

Vera Chaves Barcellos / Tot el projecte va ser creat per vuit dones artistes que es van reunir durant nou mesos i van gestar l’espai N.O. Posteriorment, va ser dirigir tant per homes com per dones, però.

En aquesta sèrie d’entrevistes habitualment preguntem com heu viscut el fet de ser dona en el context artístic, es veu reflectit a la teva obra?

Vera Chaves Barcellos / Jo mai no m’he sentit inferior per ser dona. Potser per la importància que em van donar a casa. Els meus pares em tractaven de manera fantàstica. Sempre vaig ser estimulada a ser molt lliure, tot i que també era molt disciplinada. Aquesta combinació és rara: soc disciplinada, però també soc molt lliure. Als meus pares els agradava molt la música i sempre vaig ser estimulada cap als assumptes culturals. Mai em van imposar el paper tradicional de la dona que t’has de casar, tenir fills i tot això. I crec que això va ser important per a mi.

D’altra banda, Brasil potser és una excepció pel que fa a la situació de la dona a l’art… Des del Modernisme les dones van ser rellevants, tant com alguns homes. No tinc aquestes ganes de lluitar per ser igual a un home perquè ja ho soc, o millor!

Ricardo Zeilinsky / Principalment, i en l’àmbit personal, com a home, és més delicat dir la meva opinió. Jo sempre vaig ser educat també en la igualtat. Però no soc ingenu a pensar que no hi hagi discriminacions de diferent tipus, també per raó de gènere. Però potser al Brasil, sí que té raó la Vera, que des de la Modernitat hi ha hagut grans artistes dones com Tarsila do Amaral, fins a la contemporaneïtat amb artistes com Vera; dones que han destacat en l’àmbit internacional. Mai no van necessitar fer bandera del feminisme. Simplement, van destacar per la seva qualitat i treball com a artistes, com a persones.

Vera Chaves Barcellos / Hi ha masclisme i violència contra la dona al Brasil, però jo no ho vaig patir o vaig saber com evitar-ho,crec. De vegades cal posar-se fort quan hi ha alguna imposició d’aquest tipus. Crec que he sabut posar això al seu lloc. Nosaltres som privilegiats, una elit intel·lectual que queda a part d’aquesta situació.

De vegades hi ha petits gestos, petits matisos, que denoten aquesta consideració diferent de la dona a l’art …

Vera Chaves Barcellos / Tinc un llibre escrit sobre la meva obra per François Soulanges, especialista en fotografia, atès que la meva obra té des dels setanta la fotografia com a focus. I em va cridar l’atenció que explica com a una gran curiositat, que una dona llatinoamericana pogués fer la meva obra. En el fons, aquest comentari era masclista.

Us volíem preguntar sobre el projecte que presentareu a Zielinsky.

Vera Chaves Barcellos / Per a aquest nou projecte recuperarem obres anteriors. La meva obra als setanta, amb aquesta energia juvenil, té una força interessant que destacarem a les primeres sales de la galeria. A continuació tindrem el vídeo No a la guerra, realitzat més recentment així com obres d’altres períodes, dels anys dos mil.

Ricardo Zeilinsky / L’exposició està centrada en l’obra dels setanta, però inclourà obra també dels vuitanta, noranta i dos mil. Intentarem que representi diferents fases del treball de la Vera.

Vera Chaves Barcellos / Quan vaig viure a Barcelona vaig treballar per a una galeria, la Galería Actual. La meva darrera exposició va ser aquí el 1997. Mostraré molts treballs dels vuitanta i noranta, de quan vaig començar a exposar en aquesta galeria, però que no vaig mostrar durant aquest període

Ricardo Zeilinsky /En els darrers dos anys l’obra de la Vera ha entrat a les col·leccions del Museu Reina Sofía i del MACBA. Serà una oportunitat de veure l’obra d’ella, fora del context del museu, amb una mica més de llibertat en tant que creativitat a la disposició, però que algunes obres formen part de les sèries que han estat adquirides per aquests museus. La Vera també serà aquí i creiem que Barcelona Gallery Weekend és l’esdeveniment indicat per presentar-la.